per Pere Novell
Actualment, la ciència en l’educació secundària obligatòria s’ensenya a partir de l’aprenentatge de models científics – representacions més o menys elaborades del món que ens envolta i que serveixen per comprendre’l i fer-ne prediccions – en un marc habitualment compartimentat en diferents disciplines – és a dir, sense transversalitat – i, a vegades, amb la presència d’un producte final – sovint mal anomenat projecte – com a motor per al seu aprenentatge. També és freqüent dotar la ciència de la utilitat com a justificació per al seu aprenentatge. Què hi ha de dolent en aquesta manera de fer? En primer lloc, es tendeix a compartimentar una disciplina que, per la seva naturalesa, es podria ensenyar sense dibuixar-hi barreres que moltes vegades són arbitràries i només es justifiquen des de moments històrics passats. En segon lloc, l’ensenyament de models sense el coneixement ni el desenvolupament necessaris per a la seva obtenció fa que aquests models siguin vistos com a imposats o com a inexplicables. En altres paraules, el mateix procés a partir del qual s’obté el model científic és desconegut i, per tant, aquesta informació deixa de ser part de la ciència i esdevé revelació. En tercer lloc, la ciència no neix de la utilitat o de la necessitat econòmica o tecnològica. Ensenyar això, o pretendre ensenyar que sempre ha sigut així, comporta tenir una visió molt esbiaixada de la ciència. A més a més, moltes de les lleis, teories i models científics no tenen cap vessant pràctica, deixant de banda la simple satisfacció de la curiositat humana i de les ganes de conèixer, i, per tant, queden automàticament exclosos d’aquesta manera d’ensenyar.
Si obrim el focus i mirem l’ensenyament sota una perspectiva més àmplia, avui dia tenim una obsessió per obtenir titulacions. Hem fet de l’ensenyament una fàbrica de títols que, lluny de motivar, perverteixen el mateix esperit que porta a acostar-se a les diferents disciplines amb una mirada atenta, amb mentalitat oberta i amb ganes d’aprendre. Hem de canviar de rumb: hem de deixar de banda les necessitats externes – l’obtenció de títols – per tornar a posar l’atenció en aquelles necessitats internes – curiositat, ganes de conèixer – com a motor per a l’aprenentatge.
Per tal de reprendre l’ensenyament de la ciència, és necessari canviar la inèrcia que s’ha seguit durant massa temps i això comporta modificar substancialment què s’ensenya i com s’ensenya. En primer lloc, hem de considerar el fet que el més important que aprenguin els nostres alumnes no és el coneixement científic en si mateix, sinó com la ciència es construeix a si mateixa. Així doncs, és més important conèixer els camins que van portar a obtenir aquests models, lleis i teories, que els models, lleis i teories en si mateixos, i també aquells fets i proves que van portar a acceptar-los o a falsar-los, perquè els models i les lleis no són perpetus, sinó que són fruit de la capacitat de comprensió i de l’intel·lecte humà en un moment determinat de la història. Tot això es pot aconseguir a partir de conèixer la història de la ciència, del pensament científic i les vides dels i les científiques, de la mateixa manera que seguir els mateixos procediments que han seguit – i segueixen – els homes i dones que han anat construint aquest coneixement, com són l’observació, l’experimentació, la mesura, el raonament i el qüestionament constants. Conseqüentment – i per complementar el què acabo d’exposar –, no podem introduir coneixements que no puguem explicar com s’han obtingut. En segon lloc, no hem de fer divulgació científica pels nostres alumnes que volen aprendre ciència, aquests es mereixen conèixer com la ciència ha pogut obtenir tot aquest coneixement.
Acabo de parlar dels alumnes que volen aprendre ciència. I els que no en volen aprendre? Està clar que l’ensenyament ha de gravitar, necessàriament, al voltant de la curiositat i dels interessos dels propis alumnes. Per aquest motiu, l’ensenyament de la ciència ha de ser optatiu. L’única formació que els alumnes han de rebre de forma obligatòria, ha de ser aquella que els permeti esdevenir persones autònomes – jo en dic formació per a l’autonomia –. En aquesta formació obligatòria, els alumnes – entre moltes altres coses – han d'aprendre a cercar informació veraç sobre aquells temes socials on la ciència té un paper important – com ara les controvèrsies socio-científiques, els temes científics d’actualitat i d’interès i les diferències entre ciència i pseudociència – i han d'aprendre a interpretar correctament tota aquesta informació que han trobat. També se'ls ha d'oferir informació científica útil d'una manera divulgativa perquè, recordem, aquells alumnes que no estan interessats en aprendre ciència, només necessiten saber que la ciència és important en la nostra vida quotidiana. Així doncs, de la mateixa manera que es fa divulgació científica dirigida a la població adulta i que ja es comença a fer divulgació científica de qualitat cap als infants, també serà necessari trobar una manera d’acostar la ciència als nostres adolescents.
És per tots aquests motius que començo a escriure aquest espai. Aquí vull introduir una nova manera d’ensenyar la ciència – una nova didàctica – orientada cap a aquells alumnes que tinguin curiositat i interès en aprendre aquesta manera de veure i comprendre el món que ens envolta. També amb la voluntat de facilitar la tasca dels docents en un moment en què, en la meva opinió, el canvi és més que necessari. Per a tal objectiu, vull que aquesta pàgina pugui funcionar com una font on trobar tota la informació per a poder desenvolupar la tasca docent – un punt on trobar tot el coneixement reunit – sense haver de perdre hores i hores buscant en pàgines web i llibres. En aquest espai trobareu una guia flexible, és a dir, un camí adaptable a les vostres necessitats i a les necessitats dels vostres alumnes. Els temes no estan organitzats per matèries clàssiques, no trobareu en els títols cap referència a física, química, biologia, geologia, etc tot i que sí podeu trobar títols com ara astronomia o electricitat, independentment que aquests temes s’hagin classificat, habitualment, en una o altra matèria. D’aquesta manera m’asseguro que no es perpetuen aquestes divisions arbitràries de la ciència, com a mínim en els primers anys d’estudi, evitant una especialització – al meu entendre – massa prematura. En cada tema trobareu informació de la història i del coneixement, així com propostes d’activitats per fer amb els alumnes allà on siguin necessàries. També trobareu informació sobre el nivell de dificultat, orientacions sobre la docència, recomanacions d'ensenyaments previs que poden ser útils o necessaris i interconnexions amb altres camps i disciplines, especialment amb àrees de tecnologia i de matemàtiques. Aquesta informació i les activitats són extremadament importants, perquè permeten que els alumnes entenguin com, partint del desconeixement, de mica en mica es va construint un model que permet explicar els fenòmens que estan estudiant i una vegada construït aquest model, com les noves experiències el posaran en dubte. En tots els temes es parteix de la següent base: mai es dona res per suposat i mai s’introdueix un coneixement que no es pugui explicar raonadament. Després, per tal d’assolir els objectius, es segueixen, bàsicament, tres vies: la via històrica, la via del pensament i la via de l’experiència. No sempre es podrà seguir la tercera via – la de l’experiència – perquè els recursos moltes vegades seran limitats o els experiments inviables de fer. En aquests casos es poden presentar simulacions i descripcions o gravacions d’experiments fets per altres persones.
Penso que també és important dedicar unes paraules a deixar clar allò que no trobareu aquí. En primer lloc, no hi trobareu ciència directament «útil», és a dir, no trobareu ciència directament aplicable – o tecnologia –, però si ciència que, tot i que en el seu moment no tenia cap utilitat pràctica o monetària, amb el temps va acabar esdevenint indispensable pel progrés tecnològic. Tampoc hi trobareu, directament, temes científics d’actualitat. En segon lloc, no hi trobareu ciència posada al dia, o actualitzada, ja que no és més important ensenyar els models actuals de la ciència que ensenyar com s’han anat construint diferents models al llarg de la història. En tercer lloc, no trobareu fulls d’exercicis clàssics – dels de tenir «ocupats» els alumnes – perquè no ens interessa tenir els nostres alumnes ocupats, sinó que aprenguin ciència.